Paciència
Som prou adults per entendre que la nostra voluntat de separar-nos d’Espanya té un substrat polític i social més profund que la ja complexa entesa entre CUP-CC i JxSÍ per elegir president. Entenc el nerviosisme dels espanyols a poques setmanes d’unes eleccions generals, però els catalans també estem molt neguitosos. Els nervis no són bons per al procés polític que travessem ni per afrontar estratègicament la majoria social que volem assolir. Noto una embriaguesa d’impaciència al carrer. Solament hem esgotat un terç del temps disponible per escollir president i volem resoldre tres-cents anys (i m’atreviria a sumar els que falten fins a Jaume I el Conqueridor) d’un dia per l’altre. Hem de ser pacients.
La pressió ciutadana és latent (i no la única), per això les reunions entre CUP-CC i JxSÍ s’han hagut de submergir dins la discrecionalitat. ¿No en fem un gra massa de l’elecció del President? Hi ha vida més enllà d’Artur Mas. Recordo que Catalunya no es va ensorrar després de Jordi Pujol (més aviat ell s’ha ofegat en el seu propi fangar). Pas a pas, hem anat avançant, ¿no és així?. Ens omplim la boca dient que ara és l’hora de construir la nova República Catalana, però davant el mínim canvi quedem encallats. Si Artur Mas no és President llavors sembla que per algunes persones l’hora de la independència no és tan adequada ni la República Catalana ha de ser tan nova. Com quedem? A què juguem? La CUP-CC va manifestar explícitament i retiradament qui no investiria com a president. Estàvem tots avisats. No es pot dir el mateix de JxSÍ que es va aferrar una mica a l’ambigüitat tradicional convergent. Es presumia? Si era així sort que el Codi Penal no es presumeix perquè sinó estaríem immersos al caos.
Però bé, la fase dels retrets l’hem de superar sigui com sigui. Si volem sumar més independentistes i eixamplar l’espai sociològic, l’estratègia política obliga a no investir Artur Mas com a president. Hem d’evitar que els esquitxos de les retallades i la corrupció siguin vistos com un component inherent al procés. Artur Mas és una figura amb un capital polític ben amortitzat. Estem davant el repte d’arribar a grans acords amb la necessitat de consensuar-los amb el màxim de suports possibles. I aquests seran plausibles quan es produeixi la ruptura amb Artur Mas. En cas contrari, el desnivell de la pujada es pot accentuar.
