Inseguretat ciutadana a Arbúcies?

Amb la crisi econòmica s’ha parlat molt d’inseguretat ciutadana. Arbúcies no ha estat l’excepció però se n’ha parlat fent una mala interpretació del concepte. No podem parlar que hi hagi inseguretat ciutadana. Més aviat hauríem de pensar el contrari, és a dir, que hi ha més seguretat perquè el cos de policia local s’ha incrementat als últims anys, malgrat que la seguretat no depengui del nombre de policies que hi pugui haver.

Si dic que a Arbúcies no hi ha inseguretat ciutadana és perquè aquest concepte es mesura pel grau de criminalitat, és a dir, el nombre de morts violentes. Quants assassinats hi ha hagut al nostre poble en els últims 20 anys? Cap. No hi ha hagut criminalitat i per això no hi ha inseguretat ciutadana. Potser aquest exemple sembla molt exagerat però és una manera de definir bé i clar el concepte.

Com a tot arreu hi ha petita delinqüència en forma de robatoris i petits furts, però això no vol dir que hi hagi inseguretat ciutadana. Ciutats com Medellín (Colòmbia), Ciudad Juárez (Mèxic) o Sao Paulo (Brasil) on hi ha els índexs de criminalitat més alts del planeta, i a on moltes vegades hi ha més d’un centenar de morts violentes al mes, sí que hi ha inseguretat ciutadana. A Arbúcies podem passejar pel carrer a l’hora que vulguem que la nostra integritat física no perilla. I si algú pensa que els responsables de crear aquesta inseguretat ciutadana és la gent diferent a nosaltres va equivocada. Podem passejar per Arbúcies amb tota seguretat a qualsevol hora del dia tant si ens creuem amb gent blanca com negra, siguin cristians o musulmans.

Pot semblar una barbaritat que faci aquest tipus de comparacions però és per posar de manifest que Arbúcies és un poble tranquil. Per tant, aquesta percepció d’inseguretat ciutadana que alguns partits diuen que hi ha a Arbúcies és falsa. No hi ha inseguretat ciutadana pel sol fet de no conèixer cap habitant d’Arbúcies pel carrer durant alguna hora tardana del dia. Ens hem de mentalitzar que la gent diferent a nosaltres no duen bombes ni pistoles sota la roba. Si en portessin sí que hi hauria inseguretat ciutadana, però no en porten.

Per tant, la discussió de fons no ha de girar entorn a una percepció que no existeix, sinó al model de convivència que volem al nostre poble. Un model de convivència basada en la cohesió social de les persones i la integració dels diferents col·lectius culturals. Un model de convivència basada en augmentar el cos de policia local no farà la vila més segura. Per tant, no hi ha inseguretat ciutadana i no estem davant un problema de seguretat, sinó de cohesió social i igualtat entre les persones.