Votar en clau catalana

La manipulació dels conceptes polítics per part dels partits supera de llarg els límits del respecte cap a la ciutadania. Sobretot per part d’aquells partits que en nom de la catalanitat no deixen de ser un apèndix més d’un partit espanyol. Què vol dir “votar en clau catalana”? Aquestes últimes eleccions espanyoles el PSC presentava una candidata, Carme Chacón, que ha estat Ministra de Defensa i també d'Habitatge. Per tant, una candidata que ve de Madrid i que ha estat ministre amb el govern del PSOE. Això és votar en clau catalana? En el míting central de campanya del PSC, Rubalcaba no hi va faltar. Va ser el convidat d’honor del PSOE, igual que en altres ocasions van ser-ho Felipe González o Rodríguez Zapatero. Això és votar en clau catalana? Catalunya fa anys que suporta un dèficit fiscal que, alhora, es tradueix en un dèficit social. Em sembla que en vuit anys el govern de la Ministra Carme Chacón ha tingut temps per aplicar la justícia social a Catalunya. Que no ens enganyi quan un dels seus eslògans de campanya es centra en l’esforç i la justícia social. Això és votar en clau catalana?

CiU també sap manipular amb avidesa el concepte “votar en clau catalana”. Utilitza qualsevol discurs per apropiar-se del país o monopolitzar la catalanitat del partit com si tinguessin la patent. Això vol dir que si no els he votat he deixat de votar en clau catalana? Hi ha partits que tenen objectius molt més ambiciosos per a Catalunya que CiU. Defensar els interessos de Catalunya és voler més benestar per a la població catalana. Hem arribat a un punt que el benestar social només té una solució: l’emancipació nacional. És hora de ser adults i arribar a la majoria d’edat, nacionalment parlant. Duran i Lleida no és independentista i no és precisament el representant dels sectors més catalanistes dins a CiU. Això és votar en clau catalana?

Durant la campanya, quan ha convingut, Duran i Lleida ha defensat a ultrança el mal anomenat pacte fiscal. A mitja campanya ha centrat el discurs en un govern de concentració. I finalment, a la desesperada, ha demanat el vot en nom de la dignitat nacional. Senyor Duran, els que no l’hem votat no som dignes? CiU ha sabut amagar l’etiqueta del govern de les tisores. Les retallades socials van guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya. Això és votar en clau catalana?

La ironia més escandalosa, però, va a càrrec del PP. La dreta conservadora i espanyolista vol  destruir el model d'immersió lingüística que tenim a Catalunya. Qui pot ser més hipòcrita per demanar el vot en clau catalana? O es defensen els interessos de Catalunya o els d’Espanya. Optar per tots dos i continuar dins d’Espanya no beneficia a Catalunya. Comporta deixar part de les quotes de poder catalanes a favor d’Espanya. Això es tradueix altra vegada en dèficit social i, per tant, menys benestar per a Catalunya. En tot cas, el PP no defensa els interessos de Catalunya, defensa els d’Espanya. Això és votar en clau catalana? Una partit de la mateixa família política que va perseguir i silenciar qualsevol símbol o manifestació d’identitat catalana quasi bé quaranta anys és votar en clau catalana? 

Darrera una campanya electoral

Una altra vegada en campanya. Les rutines prèvies a les eleccions espanyoles prenen protagonisme als mitjans de comunicació. Enquestes, declaracions, debats, mítings… Seran dies de gran intensitat política tant per als candidats com per als electors. I per molts, també, seran dies de “teatro del bueno!”, com va dir un portuguès. Encara avui hi ha qui es pregunta per a què serveix una campanya electoral. I amb la falta de crèdit de la política, només cal dir que les campanyes electorals són percebudes com una síntesi d’un espectacle preparat, artificial i ben escenificat, en el qual tenir bona imatge i fer bons discursos és el més important.

Doncs bé, una campanya electoral és molt més que tot això. Raymond D. Strother diu que una campanya és un vehicle o un mecanisme per a transmetre un missatge. Però es tracta d’un vehicle complex que conté molts instruments: el candidat, el programa, la publicitat, les activitats, la imatge, etc. Aquests elements formen part de la campanya i s’han de coordinar correctament per transmetre un missatge als seus destinataris. Un missatge que, alhora, ha de ser un constant diàleg mutu amb la ciutadania.

Una queixa general és que durant quatre anys la classe política només defensa els seus propis interessos. Si és així, hem d’aprofitar aquestes dues setmanes de campanya per veure el nostre candidat en algun acte proper a casa i intercanviar opinions. No creieu? Una altra queixa general és que en aquest període de temps només ens intenten vendre la moto. Doncs aprofitem per informar-nos de quina moto és per tal de votar la que estigui en millors condicions, o bé, la moto menys dolenta. No creieu?

La campanya electoral que va convertir el republicà Dwight Eisenhower en president dels EUA al 1952 va canviar el cicle de les campanyes electorals. La televisió es va convertir en el centre de la campanya. Va ser el preludi de la televisió com a canal d’expressió política dins de les campanyes electorals. Des d’aleshores fins avui la imatge ha valgut més que les mil paraules que ha ofert la ràdio. Els mitjans de comunicació, en general, han contribuït a donar molta importància al candidat i a la seva imatge. Els votants no avaluen el seu vot segons el programa com a finals del segle XIX, sinó que tenen en compte les opinions dels líders i el que veuen per televisió, modificant les actituds de les persones en els diferents processos electorals. Percebem les campanyes com un espectacle on nosaltres som els espectadors. Hi estic d’acord. Però les campanyes també són diàleg i informació entre candidat/partit i electors. 

Vull acabar remarcant que l’argument sobre si les campanyes només són dues setmanes és qüestionable. I no ho estic dient en el sentit que hi ha un període de precampanya anterior que també es podria computar com a campanya. Ho dic en el sentit que al darrera hi ha el fruit de l’esforç d’un equip que porta mesos treballant i concentrant-se per al dia de la cita electoral. No vull ser l’advocat del diable, ni molt menys. Solament intento posar de manifest que darrera una campanya hi ha una plantilla que creu en la política i treballa per a què el seu partit tingui el millor escenari possible per treure bons resultats i desenvolupar un projecte polític.