DRET DE VAGA SÍ, PERÒ LA RESTA DE DRETS TAMBÉ
Avui,
igual que ahir, era jornada de vaga estudiantil a la universitat. Els motius?
El rebuig a l’anomenat 3+2 que dóna continuïtat a l’entramat del Pla Bolonya.
Aquest 3+2 significa que els quatre cursos de durada que tenen actualment els
graus universitaris es redueixen a tres, amb opció de cursar-ne dos més de
postgrau. Fins i tot, cada centre universitari podrà optar si vol oferir un
mateix grau en tres o bé quatre cursos.
El 3+2
significa un deteriorament dels estudis universitaris públics perquè origina
una escletxa entre un perfil d’estudiant més ben format que cursarà un grau de
quatre anys i un altre de no tant format que haurà cursat el mateix grau en tres
anys. A ulls del mercat laboral és una situació de desigualtat d’oportunitats
entre estudiants perquè no tots estaran preparats amb una mateixa base de
coneixements. L’encariment dels preus per curs o la possible retallada de la
plantilla de professors podrien ser conseqüències intrínseques al 3+2.
Davant
aquesta mercantilització de l’educació pública la comunitat universitària s’ha
adherit en major o menor mesura a la vaga. Heus aquí el punt on volia arribar.
No m’agrada gaire descriure vivències personals que podrien ser només simples
anècdotes, però aquesta tarda m’he sentit incomodat quan un grup format per
unes dotze persones més joves que jo han aparegut a la Facultat d’Econòmiques
de la UdG. Cridaven la consigna “solidaritat, avui fem vaga”. Un servidor i
tres persones més estàvem realitzant un treball a l’aula de grups de la primera
planta de la facultat. La cridòria ha tardat pocs instants a instal·lar-s’hi.
No vull perdre el temps descrivint l’actitud exaltada d’aquest grup de
persones. Una cosa és exercir el dret de vaga i manifestar-se davant el
rectorat, i l’altra és increpar o incomodar al personal. Que quedi en acta que
NO ESTÀVEM FENT CLASSE.
