DRET DE VAGA SÍ, PERÒ LA RESTA DE DRETS TAMBÉ

Avui, igual que ahir, era jornada de vaga estudiantil a la universitat. Els motius? El rebuig a l’anomenat 3+2 que dóna continuïtat a l’entramat del Pla Bolonya. Aquest 3+2 significa que els quatre cursos de durada que tenen actualment els graus universitaris es redueixen a tres, amb opció de cursar-ne dos més de postgrau. Fins i tot, cada centre universitari podrà optar si vol oferir un mateix grau en tres o bé quatre cursos.

El 3+2 significa un deteriorament dels estudis universitaris públics perquè origina una escletxa entre un perfil d’estudiant més ben format que cursarà un grau de quatre anys i un altre de no tant format que haurà cursat el mateix grau en tres anys. A ulls del mercat laboral és una situació de desigualtat d’oportunitats entre estudiants perquè no tots estaran preparats amb una mateixa base de coneixements. L’encariment dels preus per curs o la possible retallada de la plantilla de professors podrien ser conseqüències intrínseques al 3+2.

Davant aquesta mercantilització de l’educació pública la comunitat universitària s’ha adherit en major o menor mesura a la vaga. Heus aquí el punt on volia arribar. No m’agrada gaire descriure vivències personals que podrien ser només simples anècdotes, però aquesta tarda m’he sentit incomodat quan un grup format per unes dotze persones més joves que jo han aparegut a la Facultat d’Econòmiques de la UdG. Cridaven la consigna “solidaritat, avui fem vaga”. Un servidor i tres persones més estàvem realitzant un treball a l’aula de grups de la primera planta de la facultat. La cridòria ha tardat pocs instants a instal·lar-s’hi. No vull perdre el temps descrivint l’actitud exaltada d’aquest grup de persones. Una cosa és exercir el dret de vaga i manifestar-se davant el rectorat, i l’altra és increpar o incomodar al personal. Que quedi en acta que NO ESTÀVEM FENT CLASSE.

S’ha reproduït l’etern debat entre els drets i deures de les persones. L’activisme és necessari per remoure consciències però alguna de les seves formes és totalment reprovable. Reitero que trobo molt bé acollir-se al dret de vaga (el curs on vaig ens hi hem acollit tant ahir com avui) però desaprovo el numeret que s’ha muntat aquesta tarda. Ha estat una falta de respecte amb majúscules. Algunes persones han d’entendre que per poder exercir drets cal complir obligacions. El deure d’aquest grup d’exaltats era respectar el dret que tenim a estudiar a les instal·lacions públiques que paguem entre tots els contribuents. Remarco que NO FÈIEM CLASSE. Ha quedat clar que algunes persones només veuen la solidaritat segons la seva conveniència. No han estat gens solidaris amb nosaltres.