PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE "LA CONSULTA"

  

Companyes i companys, cambreres i cambrers, Alícia i Marc, arbuciencs i arbucienques. Molt bona nit tingueu!

   

Quan en Marc i l’Alícia em van demanar si volia fer el pregó de la primera Festa Major de “La Consulta”, no m’ho podia creure. Em va venir una aferrissada barreja d’il·lusió, emoció i afalac que no us ho podeu ni imaginar. Marc, Alícia... Gràcies, era la il·lusió de la meva vida! De manera que quan m’ho van proposar, de seguida els vaig respondre que sí. Però, alhora, de cop i volta, em va envair una preocupació molt profunda. Perquè és clar... ¿A quina hora se suposava que havia de recitar el pregó? Aquesta preocupació es podia convertir en un inconvenient gravíssim. Sortosament, com quasi bé a totes les coses, darrera un problema hi ha una solució. Ara mateix és suficientment “prompte”, com diuen a ses illes, per recitar el pregó, ja que potser més tard... No em veuria amb suficients coneixements per a tal honor. Ei, és una hipòtesi. Podria ser que no, eh! A veure, sempre s’han de tenir presents dos plans, el pla A i el pla B, és a dir, dues línies d’investigació.

“La Consulta” fa relativament poc que va obrir com a tal. No obstant, moltes persones que esteu aquí presents coneixeu aquest local de davant a darrera, i d’esquerra a dreta, inclosa la porta d’emergència. Alguns coneixem sobradament que és un espai desenfrenat, desenfadat i de llibertinatge. Molt necessari m’atreveixo a dir (per què no?) per aparcar de tan en tan la crua realitat. Aquí dins hem estat, som i serem capaços d’entrar en aquell estat de follia i efervescència per tal de fer brotar, quan calgui, al molt llunyà salvatge oest d’Arbúcies Town, allò que l’escriptor Aldous Huxley anomenava “el món feliç”. Però bé, també s’ha de dir que això del món feliç és falsable. La felicitat té límits i moltes vegades és com els crèdits hipotecaris, venç el termini i potser de forma molt cruel a la jardinera de l’arbre d’aquí davant.

Si em féssiu descriure amb poques paraules, de bones a primeres, què significa per mi una Festa Major, sens dubte us diria l’arribada del bon temps i la benvinguda oficial a l’estiu. Però no és el cas. No estem a l’estiu, ni arriba el bon temps i s’aproxima el llarg hivern de pluges i nevades al salvatge oest d’Arbúcies Town. Quin panorama! Però al mal temps bona cara. Avui toca passar la primera consulta, que en definitiva és el pretext festiu d’una altra consulta, la d’aquest diumenge 9 de novembre. Sí-Sí, ho heu sentit bé. Aquest diumenge no val a badar. És la gran festa major de la democràcia. I amb aquesta excusa voldria posar una mica de seny i serietat a aquest pregó. La disbauxa està bé però alhora hem de ser persones inquietes, i per tal propòsit calen unes dosis de reflexió sobre la cita que tenim totes les persones demòcrates amb les urnes aquest diumenge.  

Personalment, al principi vaig considerar que aquest nou 9 de novembre havia passat de ser una consulta no referendària a un “botifarrèndum”. Que tampoc està gens malament si les botifarres són cuites! Considero que és una contradicció reclamar el dret a decidir del poble de Catalunya i, al mateix temps, obeir la sentència d’un Tribunal Constitucional que no separa la branca judicial de l’executiva. Que no ens va quedar prou clar amb la sentència contra l’Estatut al 2010? Volem decidir el futur polític de Catalunya per nosaltres mateixos, però encara respectem unes decisions polítiques que vénen de Madrid que ja hauríem de considerar-les alienes. Com s’entén? Un tribunal constitucional elegit a parts iguals entre els dos grans partits espanyols, PP i PSOE. Ja n’hi ha prou de segrestar la democràcia i posar-la a conveniència dels de sempre. Fem la nostra democràcia, votem lliurement aquest diumenge, convertim la jornada en un acte de participació ciutadana, firmem per denunciar el govern espanyol.

Però dir prou també significa desobeir. Com que potser alguns no us sentiríeu còmodes si haguéssim de practicar la desobediència ho diré amb altres paraules. Aquest 9N és la primera pedra per començar a obeir; obeir el nostre estat, Catalunya, el nou país que volem construir i que fa 300 anys ens obligaren a desobeir. Construir des de zero per canviar-ho tot. Aquesta és la punta de llança de la consulta d’aquest diumenge, i per això hem de votar Sí-Sí. 

Per tant, per tot això hem d’entendre que sigui referèndum, “botifarrèndum” o consulta és igual, no és el moment dels retrets sobre si s’han complert unes determinades expectatives. L’autocrítica hi ha de ser, però vindrà després. Ens espera un llarg procés.

Encara que s’acosti el llarg hivern al salvatge oest d’Arbúcies Town, al dilluns, els que som avui aquí, serem uns privilegiats. Serem els únics que podrem dir: “jo he estat a dues consultes”. Prenent un dels vídeos que corren per internet sobre la campanya del 9N, cito una frase d’Eleanor Roosevelt: “El món de demà és a les nostres mans. Demà és ara".

Vull acabar dient que després d’aquest pregó comença la trempera i la xerinola que “La Consulta” ha organitzat. Moltes gràcies tant per la vostra atenció com desatenció; que continuï la festa fins que surti el sol, i en Marc i l’Alícia ens escombrin cap al carrer!!! Bona Festa Major! Llarga vida a La Consulta al salvatge oest d’Arbúcies Town!

  

7 de novembre del 2014,

“La Consulta”, Arbúcies