Carta de comiat a l'Orquestra Jove de la Selva

  

Ahir vaig fer l’últim concert com a bateria de l’Orquestra Jove de la Selva. Després de tots aquests anys vaig creure oportú escriure aquesta carta:

  

“Punt i final. M’acomiado com a bateria de l’Orquestra Jove de la Selva. Han estat prop de 12 anys tocant per escenaris de Catalunya, País Valencià, Alemanya, Lituània i, sobretot, de la nostra comarca, La Selva. Encara que els comiats sempre siguin tristos, m’enduc un gran record de tots aquests anys, de la seva gent, dels coneixements que he après, dels bons moments de cada assaig i de cada concert. Moltes experiències per descriure en poques paraules.

Dic adéu amb el convenciment d’haver realitzat una bona feina i amb la satisfacció d’haver-m’ho passat molt bé. Sempre que en tingui ocasió, continuaré gaudint d’aquesta orquestra com a espectador, i sobretot atent als tocs de canell de l’únic bateria que hi haurà a partir d’ara a la secció adulta, en Pau, a qui li desitjo un llarg recorregut amb l’orquestra, aprenent el màxim que pugui d’ella i aprofitant-ne l’oportunitat, com a tota la resta de músics que continuaran integrant-la.

Durant aquest temps m’he adonat que si bé la música és mare dels sentiments i les emocions, també és part de la riquesa cultural de cada persona. Per tant, me’n vaig doblement feliç: com a músic i com a persona.  I si fins a dia d’avui la música ha tingut un lloc reservat a un projecte com aquest, vol dir que l’orquestra encara té corda per temps per continuar formant més músics i més persones.

Vull reconèixer el mèrit que han tingut aquelles persones que ens han escoltat alguna vegada, o als fidels a cada concert, de suportar els meus cops de timbals sense haver pres cap aspirina. Un bon detall per part seva! Ironies a part, agraeixo sincerament als directors (Toni, Càndid, Ramon...), coordinadors (Dolors, Xavi...), caps de secció i músics que hem coincidit en algun moment d’aquesta trajectòria, les bones estones que hem passat fent el que ens agrada i el que sabem fer: música. Ha estat un honor haver format part de la primera orquestra d’àmbit comarcal que va sorgir al nostre país. No vull acabar sense donar les gràcies als de casa, els meus pares, que m’han acompanyat allà on ha estat necessari mentre no tenia carnet de conduir, i al mestre Pere, responsable de què avui toqui la bateria i no l’ukulele. A tots vosaltres, fins aviat!”