“The Old Firm”
Els companys
de Camí de Wembley em van convidar a la ràdio per parlar una mica d’un dels
derbis més bullents i alhora antics del món: Celtic vs. Rangers. He resumit
algunes idees per entendre la importància d’aquests partits i com repercuteix
el pes de la història sobre els clubs, els seus hooligans i els supporters
en general. De passada enllaço el programa per si algú el vol tornar a
escoltar: http://www.ivoox.com/cami-wembley-2x04-26-09-16-audios-mp3_rf_13058215_1.html
Començaria
dient que el futbol modern s’ha convertit en un fet social que ha transcendit
les barreres d’un simple joc, i ha esdevingut un espectacle de masses a nivell
global. Al llarg de la història aquest esport ha reflectit les tensions
polítiques, socials, culturals i religioses que han viscut les societats
contemporànies. El futbol clàssic ha donat pas a un negoci que no s’escapa de
l’empremta que els grans fets històrics del segle XX han imprès a l’ADN de
diversos clubs.
El futbol, i
l’esport en general, ha estat capaç de legitimar dictadures i règims
totalitaris, però també ha estat un instrument per vehicular grans causes
nobles contra el colonialisme, el racisme, el feixisme, el sexisme, l’homofòbia
i a favor de la llibertat dels pobles. La tensa rivalitat entre Celtic i
Rangers no s’escapa d’aquest fet, i a part de ser els dos equips més grans de
la lliga escocesa respon a qüestions molt determinades pel context social,
demogràfic i polític que ha viscut l’illa d’Irlanda.
En primer
lloc ens veiem obligats a parlar del conflicte religiós. Al segle XVI neix el
protestantisme, trencant així l’ortodòxia catòlica a través de la seva Reforma,
i suposa un desafiament a la posició de domini que havia tingut fins llavors
l’església catòlica arreu d’Europa. El protestantisme com a doctrina arrela a
les illes britàniques dividint Irlanda en dues comunitats religioses (catòlica
i protestant).
En segon
lloc no podem oblidar la qüestió nacional d’Irlanda. L’illa irlandesa viu
annexada al Regne Unit des de les beceroles del segle XIX, i no és fins els
acords que posen fi a l’alçament de Pasqua (1916-1921) que es crea l’Estat
Lliure d’Irlanda, però deixant el territori del nord de l’illa ocupada pels
britànics. Encara avui perdura l’anhel de reunificar tot el territori irlandès en
una república irlandesa independent fora del Regne Unit.
I en tercer
lloc és necessari remarcar el paper de l’èxode migratori irlandès. El Celtic va
ser fundat per un religiós juntament amb immigrants irlandesos. A mitjans del
segle XIX, un país majoritàriament agrícola i ramader pateix la crisi de la
patata. Sense el seu aliment bàsic, la fam s’estén entre tota la població i
s’origina una onada d’emigració cap a Escòcia, Anglaterra, Europa i els EUA.
És molt
normal veure banderes de la República d’Irlanda o la Union Jack entre els
aficionats del Celtic i del Rangers respectivament. La Old firm exemplifica, sent cautelosos per no caure en un simplisme
erràtic, la lluita política i religiosa entre nacionalistes republicans
catòlics irlandesos d’una banda, i unionistes protestants britànics de l’altra.
Freqüentment, la manca d’una selecció nacional (en aquest cas una Irlanda unida
independent del Regne Unit), que representi la imatge d’un país i que aquesta pugui
ser projectada internacionalment, obliga a buscar l’adscripció religiosa,
política o social en els clubs de futbol de referència com ara Celtic i
Rangers.
