ELS CLUBS NO SÓN DELS SOCIS

Agraeixo quan les lliçons que rebo a la universitat tinguin un vessant realista sense xifres i denominacions socials inventades. Aquesta setmana hem fullejat la memòria econòmica del Futbol Club Barcelona. Les dades, teòricament objectives, són auditades per la companyia Deloitte. És innegable que el futbol mou molts diners i moltes passions, però m’ha semblat interessant discutir el següent requadre (disculpeu la mala qualitat):   

DISTRIBUCIÓ DE LA XIFRA NETA DE NEGOCIS DEL F.C.BARCELONA (2013 - 2014)
INGRESSOS	ACTIVITATS	Xifres en milers d'euros		Xifres en pecentatge
		30/06/2014	30/06/2013	30/06/2014	30/06/2013
Per competicions	Futbol	64.244	65.527	14,67%	14,70%
	Bàsquet	1.183	1.621	0,27%	0,37%
	Handbol	76	3	0,02%	0,00%
	Hockey	10	3	0,00%	0,00%
	Altres seccions	114	190	0,03%	0,05%
Per socis	-	19.186	19.644	4,38%	4,41%
Per abonats	-	32.058	30.532	7,32%	6,85%
Per retransmissions i drets televisius	-	160.876	161.669	36,74%	36,27%
Per comercialització i publicitat	-	160.162	166.474	36,57%	37,35%
TOTAL	-	437.909	445.730	100,00%	100,00%

Moltes vegades hem sentit l’expressió el club és dels socis, però fent un cop d’ull al requadre em ve a la memòria la frase al soci no se’l pot enganyar, de l’expresident Núñez. Les dades econòmiques indiquen que el soci no hi pinta gaire res, ni a can culer ni a qualsevol altre club d’elit en general. Els ingressos generats pels socis i abonats no arriben al 12% del total d’ingressos. Ara entenc també Joan Laporta quan volia eliminar algunes seccions del club. Algunes generen escassos ingressos. Exceptuant el futbol, l’import net de la xifra de negocis procedents de les competicions de la resta de seccions no representen, en el seu conjunt, ni el 0,5% de tots els ingressos.

Què vull dir amb això? Avui el futbol clàssic, entès com una manifestació romàntica de l’esport, ha quedat destruït. S’ha instaurat un negoci professionalitzat. No ho dic jo, ho diuen les dades econòmiques. Quasi bé el 74% de la facturació total prové de la comercialització, la publicitat, les retransmissions i els drets televisius. Un clar signe que el futbol modern ha quedat absorbit completament per les societats capitalistes, la compravenda d’equips i jugadors, els contractes televisius milionaris, els preus abusius de les entrades, la publicitat a les samarretes (sovint allunyada de l’ètica esportiva com per exemple les cases d’apostes) o l’aparició de multimilionaris com el rus Roman Abramóvich el 2003. Enrere queda aquella identitat popular dels clubs, encara que sentim reiteradament que el club és dels socis. Avui el futbol és pur espectacle i negoci, i al soci no se’l pot enganyar. Malgrat tot, continuaré gaudint del jogo bonito del Barça.