Quan examinava els resultats que es van produir a Arbúcies en les últimes eleccions espanyoles vaig veure una dada que em va cridar l’atenció: la participació. Al nostre poble només ha votat el 62,92% del cens. Què vol dir? Aquesta xifra suposa el nivell de participació més baix en la història d’unes eleccions espanyoles a Arbúcies. Fins ara la xifra més baixa va ser l’any 2000 amb el 67,9% de participació. Són dos fets aïllats? No. S’han de contextualitzar. L’any 2000, el PP es presentava a la reelecció al govern espanyol, després que el 1996, amb el suport de CiU, José María Aznar fos investit President de l’Estat espanyol. En aquella ocasió el PP va guanyar les eleccions per majoria absoluta. Paral·lelament, enguany ha tornat a produir-se una majoria absoluta del PP i obtenint els millors resultats de la seva història.
Per què quan s’olora una majoria absoluta del PP la participació baixa? Una de les raons és que el votant del PSOE es deprimeix quan observa una aclaparadora majoria absoluta del PP. Les enquestes ajuden a crear aquest clima d’opinió i, en aquest cas, ja anunciaven abans de les eleccions una flagrant majoria absoluta dels populars. Com a conseqüència, el votant del PSOE es queda a casa ja que l’alternativa majoritària al PP, és a dir, el propi PSOE, no té possibilitats de guanyar les eleccions. Per tant, el seu electorat no va a votar. I el que es mobilitza elegeix decantar-se per altres opcions minoritàries com IU. Fins i tot, els electors que voten altres partits en unes eleccions catalanes o municipals, tampoc recorren al vot útil cap al PSOE, per exemple.
En canvi, l’electorat del PP és més fidel i vota a les eleccions, passi el què passi. En comparació amb les eleccions espanyoles del 2008, el PP només ha augmentat mig milió de vots. Per tant, la victòria de Rajoy està sobredimensionada. A Arbúcies, han obtingut 264 vots (10,60%), sent la quarta força política més votada, situant-se quasi bé a solament 80 vots per darrera del PSC-PSOE, és a dir, la tercera força política. En general, el PP té l’avantatge que quasi bé no ha de disputar els vots a ningú dins el seu espai ideològic. En canvi, el PSOE sí. La dreta no està fragmentada, l’esquerra sí. Això dificulta concentrar els vots de l’esquerra política en un mateix partit i no deixar possibilitats de victòria al PP. Aquesta raó, juntament amb d’altres que no explicaré aquí, han conduït el vaixell socialista al seu enfonsament. Per això, la participació ha disminuït tant respecte el 2008, que va ser de 69,14%69,14%. Cal pensar que la participació en unes eleccions espanyoles tendeix a situar-se entre el 70% i el 80%, per damunt d’unes eleccions catalanes o municipals.
Ampliant l’anàlisi, ERC ha aconseguit frenar relativament la patacada que ja estava patint des de les eleccions catalanes de l’any passat. Ha mantingut uns resultats semblants als de les últimes eleccions catalanes. Hi ha un factor que explica aquest fet. Obviant el canvi d’executiva i la renovació interna recent del partit, ERC s’ha presentat liderant la triple aliança ERC-RCat-CatSí. Per aquesta raó, si ERC no hagués concorregut les eleccions amb aquesta coalició inèdita, la catàstrofe electoral dels independentistes hauria estat molt més gran.
La triple aliança ERC-RCat-CatSí ha obtingut 382 vots (15,34%) situant-se, altra vegada, com la segona força política, amb 41 vots d’avantatge respecte la tercera llista més votada, el PSC-PSOE. Recordem que en els anteriors comicis espanyols el PSC-PSOE va obtenir més vots que ERC. L'històric electoral d'Arbúcies mostra que socialistes i independentistes han anat alternant les respectives posicions electorals. L’any 2004, i com a reacció davant la campanya de nacionalisme espanyol anticatalà del PP, ERC va tenir els millors resultats de la seva història en unes eleccions espanyoles, tant a Arbúcies com a tot Catalunya. En part també ho han d’agrair a les dues línies d’investigació del senyor Acebes sobre l’atemptat terrorista de l’11 de març del 2004, quan els serveis d’intel·ligència d’arreu d’Europa ja apuntaven cap a un possible atemptat d’Al-Qaeda i no d’ETA.
També em sembla important destacar la victòria de CiU, malgrat que això no ve de nou. M’explico. Les mobilitzacions per salvar el servei d’urgències del CAP semblen no haver estat un factor decisiu del vot per als electors arbuciencs. Els resultats de les eleccions han reflectit, una vegada més, un vot de confiança a les retallades socials. CiU, amb 1.143 vots, ha aconseguit el 45,90% dels vots emesos. Des del pujolisme, la federació no aconseguia sobrepassar el terç dels vots emesos en unes eleccions espanyoles a Arbúcies. Aquests resultats apunten, una vegada més, cap a una vot d’identitat catalana. Amb tants anys de pujolisme CiU va saber crear una marca política molt arrelada i vinculada al país, fins a tal punt que, per alguns, el país és CiU. Partint d’aquesta base, l’eix nacional ha primat per sobre l’eix ideològic. I encara amb més raó quan la federació ha esdevingut, per primera vegada, la formació política més votada de Catalunya en unes eleccions espanyoles.
Em sembla meritori, també, l’ascens que ha protagonitzat ICV-EUiA, després que els seus socis del tripartit (ERC i PSC) encara estiguin pagant els plats trencats. Els ecosocialistes han aconseguit 178 vots (7,14%), superant, així, els 159 vots obtinguts a les eleccions espanyoles del 2008. Des de les eleccions espanyoles de l’any 1982, ICV-EUiA s’ha mantingut com la cinquena llista més votada. En general, l’electorat d’aquesta formació té un perfil de votant molt fidel i concret.
La resta de formacions polítiques que s’han presentat als últims comicis espanyols han tingut molt poc pes a Arbúcies, ja que cap ha superat els 50 vots. Conjuntament no han arribat al 5% del vot. Fins i tot, els vots nuls i els vots en blanc sumats han representat el 5,6% del vot emès. Escons en Blanc ha reunit 44 vots (1,76%) i s’ha situat per davant de PxC que n’ha reunit 32 (1,28%). El partit del vigatà Josep Anglada, que a les últimes eleccions municpals va obtenir a Arbúcies ni més ni menys que 140 vots (4,87%), s’ha desinflat als recents comicis espanyols. Per què? Malgrat no ser res més que una hipòtesi, podria ser que el PP, tenint en compte el seu discurs contra la immigració, hagués captat el gruix de la pèrdua de vot de PxC. S’ha de tenir en compte que el PP no va presentar llista a les eleccions municipals del 2011 a Arbúcies. Per tant, els votants del PP que van decidir anar a les urnes, possiblement van votar PxC. Si aquesta relació fos veritat explicaria el per què a les eleccions municipals el partit de Josep Angalada va tenir 140 vots a Arbúcies i en aquestes eleccions espanyoles només 32.
* Les dades analitzades són extretes del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de l’Interior del Govern d’Espanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada