A partir d'ara, el relat

Recordo el cartell que portava un jove a la manifestació independentista de l’11 de setembre: “Duran diabòlic”. Sí, alguns missatges contra algú d’aquí i contra els de més enllà, però quasi sempre amb humor i ironia, fruit del to cívic de la manifestació: “A Espanya només per vacances”. Es va respirar allò que diu: “hi ha pancartes amb classe i classes de pancartes”. I la manifestació va donar exemple en aquest sentit. Hi havia pancartes amb classe, una forma de manifestar-se intel·ligent que dol molt més als qui no ens estimen.

Més enllà d’aquesta anècdota, l’actitud que adoptarà el govern espanyol envers Catalunya la sabem sobradament. Tothom es recorda del boicot al cava català. La confrontació política i la criminalització, mitjançant les amenaces de tot allò que estigui fora del cànon espanyol, serà l’arma fàcil que utilitzarà l’Estat espanyol per atemorir el poble català. Una arma, al mateix temps, que serà un error pels objectius d’aquells que volen preservar la unitat del regne d’Espanya. Lluny d’aconseguir el què es proposen, l’efecte serà just el contrari.

Què cal fer a partir d’ara? Els mitjans, després de la manifestació, es centraven en el repte de guanyar la batalla en el camp dels indecisos. D’acord. Però, com? Elaborant allò que en màrqueting i comunicació en diem un bon relat (“storytelling”). De raons a favor de la independència no en falten, però serà molt important que a partir d’ara es formuli un relat global per explicar el procés de creació de l’estat propi.

Les raons de tipus econòmic seran necessàries, però no suficients. L’espoli fiscal o el dèficit són factors molt importants per atraure aquelles persones que no sabrien què votar si es celebrés un referèndum per la independència. Seran les mateixes que acabaran de configurar una majoria més àmplia i més cohesionada a favor de la ruptura amb Espanya.

 

Però l’argument de pes que legitima la secessió de Catalunya té una naturalesa històrica. Per aquest motiu som una nació. L’espoli fiscal no és un assumpte de fa cinc anys quan va esclatar la crisi, sinó de tres-cents anys enrere, quan Catalunya va ser envaïda a través de les armes per les tropes borbòniques i posteriorment desposseïda de totes les llibertats polítiques, culturals i lingüístiques. El relat ha d’anar acompanyat d’una pedagogia sobre la nostra història com a poble sobirà, així com els orígens de la nació, la llengua pròpia, les tradicions... Aquesta serà la base sòlida que legitimarà la independència de Catalunya davant la comunitat internacional. Caldrà fer l’esforç de vincular emocionalment els indecisos al nostre passat. D’aquí en sortirà una voluntat col·lectiva més reforçada i, sobretot, més conscient del què volem ser, gràcies al què vam ser en un passat. És una qüestió de justícia.