Artur Mas: de l’anècdota al rebombori

 

Aquests últims dies (o fins i tot setmanes) els mitjans de comunicació catalans s’han fet ressò de si el President de la Generalitat, Artur Mas, assistirà o no a la manifestació independentista convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per al proper 11 de setembre. En canvi, el passat 30 d’agost, m’assabentava per TV3 que Unió Democràtica de Catalunya (UDC) sí que es sumarà a la manifestació. No eren els de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) els independentistes? Els d’UDC s’han tornat rupturistes amb l’Estat espanyol? A què juga, en el fons, la federació convergent?

El trencaclosques encaixa quan s’analitzen algunes peces. A aquestes alçades, no es poden trobar més proves explícites del joc ambigu que està utilitzant CiU quan es tracta de temes nacionals o, altrament dit, de país. D’una banda, triar entre Espanya i Catalunya depenent de cap a on bufi el vent. De l’altra, intentar instrumentalitzar, per no dir tergiversar, el sentit d’una manifestació que porta per lema una consigna molt clara: Catalunya, nou estat d’Europa.

 

Artur Mas sap que la seva última carta de consens polític amb l’Estat espanyol (“Pacte fiscal”) s’ha de resoldre abans no acabi la legislatura. La seva gran aposta electoral l’ha de gestionar bé, ja que participar a l’acte secessionista organitzat per l’ANC durant la diada nacional significa posar en perill les poques possibilitats d’èxit amb el Govern de Mariano Rajoy. Des d’aquesta perspectiva, sembla ser bastant racional en termes de cost-benefici; però pot suposar una actitud massa partidista, deixant en segon pla, prioritzar els símbols i les reivindicacions que com a país estem commemorant cada 11 de setembre. És a dir, aquelles llibertats nacionals, culturals, lingüístiques... que teníem abans de la invasió espanyola de 1714.

L’11 de setembre la ciutadania sortirà al carrer per reclamar que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. UDC estarà a la mateixa manifestació reclamant el “Pacte fiscal”, cometent el mateix error d’interpretació que Artur Mas feia fa uns dies. Per qui ens han pres? La manifestació serà independentista, no serà cap clam per al “Pacte fiscal”. Jugar tàcticament d’aquesta manera amb les reivindicacions nacionals de Catalunya significa no entendre les demandes de la societat civil. I si no hi ha aquesta comprensió per part d’aquells que ens han de liderar, vol dir que el seu lideratge flaqueja i no està ben cohesionat. Davant aquesta situació, ¿quin projecte polític hi ha a mitjà termini amb aquesta manca de lideratge?