Cartells i espots del #25N: ICV-EUiA

 

 

Cartell
  
· Segueix el mateix patró que el cartell de campanya de les passades eleccions catalanes. Un cartell en blanc i negre del candidat. Dues diferències: 
 

1)  La imatge de Joan Herrera és més propera, en primer pla i bastant de perfil. El cartell per a les eleccions catalanes del 2010 mostrava una fotografia frontal de Joan Herrera fins als genolls.

 

2)  El lema I tant si podem no queda ressaltat en color verd. A les eleccions del 2010 el lema Verd esperança, solucions d’esquerra apareixia al mig del cartell amb el fons verd.

 

 

· Els colors blanc i negre del cartell ressalten el logotip de la formació política en color verd corporatiu. D’aquesta manera s’ha deixat de ressaltar el lema per remarcar el logotip. En part, també prioritza la marca política enfront del candidat.

 

· Si Artur Mas es comparava amb Moisès, la imatge pensativa de Joan Herrera és semblant a la d’un filòsof grec. Potser Aristòtil?

· El ulls del candidat estan lleugerament inclinats en direcció ascendent i mirant l’horitzó. Imagina com hauria de ser el dret a decidir que la societat catalana ha d’exercir. Però un dret a decidir més enfocat en l’eix social que en el nacional.    

· El lema reafirma, per si ningú li havia quedat clar, la voluntat del poble català a decidir: I tant si podem!. Respon al context de negació absoluta del dret a decidir per part de l’Estat espanyol i altres poders fàctics.

· El lema incorpora dos petits eslògans per reforçar-lo: Dret a decidir sí. Drets socials també!. Acaba en signe d’exclamació perquè en aquestes eleccions no està en joc només les relacions entre Catalunya i Espanya, sinó el futur en polítiques i drets socials.  

· Incorpora referències a les xarxes socials d’ICV-EUiA (Twitter i Facebook) així com el web des d’on es pot seguir la campanya del candidat.

 

Espot

 

· Amb la mirada frontal a la càmara Joan Herrera intenta establir una relació directa amb el votant. Aquesta relació també és present als espots electorals del PSC.

· El color blanc, molt utilitzat aquesta campanya pels partits, i l’aparició en solitari del candidat assegut a una cadira posa de rellevància el què està en joc en aquestes eleccions. Ho expressa amb sinceritat i d’una manera seriosa per accentuar el caràcter important de les eleccions.

· El discurs està centrat en aspectes socials, bàsicament en aquells àmbits que han patit més les retallades del govern de CiU: salut i educació.

· El candidat contrasta la seva opinió amb el discurs i propostes conservadores que s’han adoptat fins ara. Considera que la conjuntura econòmica actual no és una crisi sinó una estafa, o bé que no creu en rescatar els bancs i no ajudar les persones. S’ha de distanciar al màxim d’altres propostes polítiques més properes a l’statu quo.

· L’espot només menciona el dret a decidir al final. Es tracta d’un fet bastant excepcional ja que la resta d’espots que s’han analitzat (CiU, PSC i PP) han remarcat molt el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions. I han posat èmfasi a la qüestió nacional. En canvi, ICV-EUiA només fa un petit apunt al final de l’espot sobre aquest assumpte: [...] Per cert, tenim tot el dret a decidir.

· En cap moment el candidat manifesta el seu posicionament sobre l’exercici del dret a decidir. Ni rastre de mots com federalisme, independència, Catalunya, etc. Cal dir que tampoc ha declarat públicament durant aquesta campanya la seva preferència ni la de la formació política. Cal dir que tradicionalment ICV-EUiA ha defensat posicions federals amb l’Estat espanyol. I en el cas d’un referèndum?

 

 

Cartells i espots del #25N: PP

 

 

Cartell

· Globalment no fuig de la composició tradicional dels cartells electorals. Una fotografia amb la cara de la candidata amb el lema de campanya sota la seva fotografia. A diferència de Pere Navarro, la fotografia té només una extensió de mitja pàgina i està situada a la part superior del cartell. En canvi, el retrat del candidat socialista ocupa dos terços de l’espai i està ubicat més aviat a la part inferior del cartell.  

· En contrast amb el cartell del PSC hi ha dos aspectes a remarcar. D’una banda, la fotografia d’Alicia Sánchez Camacho està feta des d’una perspectiva més allunyada que la de Pere Navarro. Aquest propòsit està estretament lligat amb els agressius trets bucodentals  de la candidata. De l’altra, el lema està posicionat sobre el color corporatiu del PP (el PSC utilitza un fons blanc). El color blau cel del partit afavoreix que el logotip pugui aparèixer al cartell de forma natural sense considerar-se forçat. Per tant, dóna més facilitat al votant desorientat a identificar el lema i el partit al qual pertany el cartell.

 

· Una anècdota: la senyera al logotip del PP. Mai anteriorment els populars havien incorporat una senyera al seu logotip. I un altre detall, és la primera campanya electoral que el Partit Popular de Catalunya canvia el nom per anomenar-se Partit Popular Català. Aquestes dues modificacions al logotip van tenir lloc després del congrés que celebraren a la primavera.

· El lema Catalunya sí, España también té un doble propòsit. En primer lloc, deixar clar l’hipotètic doble sentiment que comparteix el PP quant a la qüestió nacional: l’espanyol i el català. Es pot ser català i espanyol alhora. A més és una clara defensa d’una Catalunya dins una Espanya unitària. En segon lloc, el lema és bilingüe per una raó estratègica del vot. El PP representa el nacionalisme espanyol pur i dur, però al mateix temps sap que ha de suavitzar el to per conservar aquells electors que podrien optar per votar el PSC o Ciutadans. Des de la irrupció de C’s a les eleccions al Parlament del 2006, els populars han exagerat exponencialment el bilingüisme en els seus discursos, és a dir, han fet ús de la llengua castellana molt més sovint. Una característica de Ciutadans és que han nascut amb aquest bilingüisme i el PP l’ha hagut d’adaptar estratègicament.

 · La senyera catalana amb el dors de la bandera espanyola situada sota el lema, reforça aquesta idea del doble sentit de pertinença a Espanya i Catalunya explicat al punt anterior.

· El nom de la candidata figura al córner superior dret de la fotografia. Aquesta decisió respon a una qüestió del grau de coneixement del candidat. CiU no va emprar aquest recurs perquè Artur Mas ha estat candidat de la federació des de les eleccions catalanes del 2003. De fet, és el polític més conegut per la societat catalana. Alícia Sánchez Camacho és candidata del PP des dels comicis al Parlament del 2010. Cal recordar que el candidat popular a les eleccions del 2006 encara era Josep Piqué. I en el cas d’ERC, les raons són pràcticament les mateixes. Oriol Junqueras va ser elegit president del partit fa poc més d’un any i es presenta per primera vegada a unes eleccions catalanes encapçalant la llista republicana.     

 

Espot

 

 

 

· L’espot entén perfectament el tema sobre el qual gira aquesta campanya electoral (el fet nacional) fidelitzant el paper que ha de seguir el PP.

· La forma còmica en la qual s’ambienta l’espot no és casualitat. El vídeo realitza un símil amb una sèrie de dibuixos animats. En certa manera el vídeo busca ridiculitzar el debat sobiranista amb l’objectiu d’expressar el caràcter infantil del nacionalisme català. És semblant a una sàtira política. Els colors blanc i negre de l’espot ajuden a interpretar l’escenari fosc, terrorífic i totalitzant d’una Catalunya independent.  

· El PP a Catalunya és una sucursal del nacionalisme espanyol i conservador de Madrid. Té un discurs clarament d’atac directa contra el catalanisme en general. Les instruccions que ha rebut des de Madrid per desenvolupar la campanya de la por les ha aplicat com marcava el guió. La política-ficció que exposa a l’espot descriu el pitjor dels escenaris possibles l’endemà de la independència. Sap que el suport a la independència l’11 de setembre va deixar de ser latent per convertir-se en un fet del tot visible.  

· El color blanc inicial del vídeo pren un significat diferent de l’espot electoral del PSC, per exemple. Els populars pinten un fons blanc darrera una bandera estelada i amb el text El primer dia de la Independència de Catalunya per advertir el receptor del què pot succeir en un hipotètic estat independent: el malson de l’independentisme. Però bàsicament el color blanc és per transmetre la idea que darrera del símbol independentista no hi ha res. És buit. Traduït en el terreny polític: no hi ha fonament jurídic per separar-se d'Espanya.

· Es posa de manifest l’actitud d’un nacionalisme ètnic del segle XIX. El PP ha de posar en contradicció els catalans i catalanes que tenen un cognom d’arrel castellana per fer-los dubtar sobre una suposada catalanització per part de l’administració del nou estat independent. Bé, quelcom semblant, però a l’inversa, a les declaracions del ministre Wer: espanyolitzar els alumnes catalans.

 

    

Cartells i espots del #25N: PSC

  

Cartell

· Pere Navarro no parteix les aigües del Mar Roig per la meitat com Moisès. Simplement es queda al mig. Entre les dues aigües. Ni fred, ni calor; ni blanc, ni negre; ni centralisme espanyol ni independentisme català: Federalisme, l’alternativa sensata. En aquest cas, el lema parteix d’un judici moral creat a partir de la divisió entre els partits a favor del dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA, SI) i els que no ho estan (PP, C’s). Potser l’eslògan alternativa sensata, utilitzat ja en precampanya, està pensat a partir del rèdit electoral, reflectit a les enquestes, que CiU està administrant amb una imatge sensata d’Artur Mas després de la manifestació de l’11 de setembre.

· Ressalta la paraula federalisme com una manera de demostrar que el PSC, en temps d’esplendor independentista, s’atreveix a defensar sense complexos una redefinició territorial que no és majoritària. Valors com el coratge podria ser una interpretació. En certa manera la intenció és exagerar la integritat dels posicionaments federalistes del PSC. I un petit detall, la paraula decideix escrita al cartell també pretén explicar que el dret a decidir no està limitat exclusivament a un model d’estat independent o a un de centralitzat.   

· Els colors corporatius tenen el seu paper en la comunicació política. El roig històricament s’ha vinculat amb els partits d’esquerra, ja siguin socialdemòcrates, socialistes o comunistes. I el color taronja s’ha associat al centre de l’espectre ideològic. Ni d’esquerres, ni de dretes. La paraula federalisme comença escrita en color vermell i acaba sent  pintada de taronja. La combinació de tots dos colors fa pensar que el PSC busca una imatge més assenyada i sensata.

· Esmenta expressament el nom de Pere Navarro ja que no fa ni un any de la seva elecció com a primer secretari del PSC. Per tant, no és molt conegut encara per la ciutadania. No té molta experiència mediàtica en l’àmbit de la política nacional. Per això necessita que la gent el conegui per millorar la seva notorietat i que es reflecteixi a les enquestes. Un primer pla d’ell mateix és idoni.

· Tampoc és casualitat que el front de la fotografia de Pere Navarro quedi tallat. Possiblement l’efecte buscat és transmetre al votant que el federalisme sempre el tindrà a la ment i no caminarà cap a la deriva d'un dels dos extrems (independentisme català o centralisme espanyol). I que al cap només hi té el seny i actuarà exclusivament en aquesta direcció.

· Incorpora una sol·licitud explícita del vot (Vota socialistes) que apareix al córner inferior esquerra de la fotografia de Pere Navarro. CiU, en canvi, incorpora un petit eslògan: fem-ho possible. A diferència dels socialistes, els convergents ofereixen una voluntat de canvi de marc polític nacional. En altres paraules, el vot servirà per recollir l’esperit de l’11 de setembre (La voluntat del poble) i enfocar el procés d’autodeterminació. Pren un sentit ampli que va més enllà de demanar el vot.

 

Espots

 

· En aquesta ocasió el PSC presenta tres espots diferents. No em centraré detalladament en cada un d’ells, però sí que exposaré els punts més generals que tenen en comú els tres vídeos. Els tres espots volen prioritzar el federalisme com a dret a decidir i també la dimensió social (per exemple, l’educació), situada en un segon pla en aquesta campanya electoral.

 

· Els dos personatges que discuteixen són un representació d’Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho. De fet, els dos extrems que suggereix el PSC. D’una banda, el nacionalisme català i, de l’altra, el nacionalisme espanyol. Per exemple, la persona que interpreta el paper de la líder popular és molt semblant, físicament, a l’Alicia Sánchez Camacho de la realitat.
 

· La confrontació entre els dos personatges que discuteixen descriu clarament dos pols oposats. Davant aquesta polarització, ¿qui es manté al mig? Pere Navarro. La posició cèntrica del candidat expressa el to de la serenitat, la conciliació i l’equidistància: el federalisme, l’alternativa sensata i sense conflictes (recordo que ell no busca confrontació amb cap dels dos personatges figurants).

· La discussió inicial entre Mas i Camacho pren protagonisme, no obstant, de mica en mica, va desapareixent la seva presència i les seves veus. Aquest efecte sonor i visual d’impàs fins a l’aparició de Pere Navarro en primer pla pretén aportar la sensació que la política del futur és deixar de banda les discussions superficials que no aportaran solucions. S’ha de buscar el consens i diàleg entre Catalunya i Espanya, i sobretot, entre les persones.    

· Igual que al cartell apareix a primer pla. Un dels objectius és donar a conèixer Pere Navarro. Aquesta prioritat estimula que el candidat sembli que parli de tu a tu amb el votant mentre explica el missatge i les propostes que vol transmetre. Pere Navarro apareix anunciant el seu nom, projectant un efecte mutu amb l’elector, és a dir, com si Pere Navarro i el votant s’acabin de conèixer. Busca complicitat i sinceritat amb la seva mirada per tractar una cosa seriosa: federalisme.

· El fons blanc de puresa està fet amb tota la intenció. Cap element extern al candidat ha de distorsionar la figura de Pere Navarro. Només ell ha de ser el protagonista. No necessita cap poble al darrera, com l’espot d’Artur Mas, perquè no defensa un estat propi com aclamava la ciutadania l’11 de setembre. A més, la seva figura s’ha de ressaltar per donar-la a conèixer.

  

Cartells i espots del #25N: CiU

 

 

 

Una altra vegada campanya electoral. No han passat quatre anys, sinó dos. El fracàs del president Artur Mas amb el “pacte fiscal” i la força de l’11 de setembre han ocasionat les eleccions anticipades del #25N. La qüestió fonamental d’aquesta campanya és el debat nacional i les relacions entre Catalunya i Espanya. Aquests dies estaran plens de rituals i parafernàlies polítiques dins una campanya electoral diferent a les viscudes anteriorment.

 

No pretenc articular una discussió entorn la funció i la utilitat de les campanyes electorals. Ja vaig escriure l’article Darrera una campanya electoral en referència a aquest tema. L’objectiu és realitzar una descripció global d’alguns elements presents als cartells i espots electorals que els partits polítics utilitzaran durant aquesta campanya, tinguin o no representació parlamentària. Durant els propers dies de campanya aniré penjant gradualment els diferents cartells i espots seguint un ordre determinat pel pes que cada partit té al Parlament. Poso de manifest, des de bon començament, que molts elements s’escaparan de l’anàlisi, però intentaré que els principals trets hi estiguin reflectits.  

 

 

 

 

Cartell

 

· El debat d’aquestes eleccions és identitari. La dimensió social també és important però ha quedat relegada a un segon pla, i aquest fet ha afavorit immensament el partit del Govern, CiU, que ha vist com les retallades no causen, de moment, cap daltabaix a les enquestes. El lema de la federació és La voluntat d’un poble. Té un caire estrictament identitari i respon a la lògica del dret a decidir fonamentat en la voluntat popular i l’esperit de la Diada Nacional (#11s2012).

 

· CiU deixa d’utilitzar la paraula Catalunya, que havia estat present a tots els seus lemes de campanya en unes eleccions catalanes.

 

· El cartell incorpora unes tímides estelades, quasi amagades darrera del candidat Artur Mas, enmig d’un mar de senyeres. La federació frega la majoria absoluta a les enquestes i això té un preu: el preu de la moderació. El cost és no incorporar més estelades dins el cartell per tal de no perdre vots en l’electorat més conservador i menys nacionalista de la federació. La imatge moderada i assenyada del President no es pot veure afeblida en aquestes eleccions històriques posant més estelades al fons del cartell electoral.

 

 

 

· La controvèrsia del cartell és el retrat bíblic d’Artur Mas. L’opinió pública i les xarxes socials l’han comparat amb Moisès i la partició de les aigües del Mar Roig. Artur Mas s’erigeix com el gran líder i “salvador de la pàtria” amb els braços estesos i un poble de fons que el segueix amb senyeres. Visualment, és el poble qui està al darrera del candidat, no al revés. D’acord que Artur Mas tindrà un gran majoria després de les eleccions, potser absoluta, però tenint en compte l’esperit de l’11 de setembre, el poble és qui hauria d’anar al davant. Es tracta d’un cartell que recorre a l’heroïcitat individual del candidat. Potser un error si partim de la base que la classe política, abans de l’11 de setembre, sempre ha estat a una distància enrere de la voluntat del carrer. És més, ha estat la societat civil qui ha fet replantejar el full de ruta per a Catalunya als nostres representants polítics.

 

· Un altre detall del cartell és la salutació d’Artur Mas amb els dos braços ben oberts i saludant només amb els quatre dits. Simbòlicament, representen les quatre barres de la senyera. Però és una instantània calcada al dia que Artur Mas va tornar de Madrid de la reunió amb Mariano Rajoy sobre el “pacte fiscal”. Va tornar amb les mans buides i evidentment no li va quedar cap altre remei que recórrer al patriotisme tàctil i saludar d’aquesta manera a la multitud que l’esperava a la plaça Sant Jaume.

 

 

Espot

 

 

 

 

· Amb una perspectiva general, Artur Mas apareix a un lloc desconegut que no identifiquem. No hi surt un paisatge que podem ubicar geogràficament. És un escenari abstracte. Hi ha unes caixes de cartró apilonades o uns dics cúbics desordenats al darrera d’Artur Mas. Si són caixes de cartró el significat està clar: algú està de trasllat, és a dir, marxa d’un lloc (Espanya) per instal·lar-se a un altre (Catalunya) on construeix una llar nova. Tant si són caixes de cartró com dics, són la il·lustració gràfica d’Un camí on encara no hi ha res decidit que Artur Mas menciona al vídeo. La qüestió és que sembla un escenari derruït i per construir. Possiblement són les estructures d’estat per configurar i decidir. El desordre d’aquests elements de fons representen l’escenari polític actual basat en el setge polític espanyol sobre Catalunya.

 

· Aquestes caixes de cartró o dics també es poden identificar amb una terra erma, o bé es refereixen al congost que tant Artur Mas com Jordi Pujol han anomenat alguna vegada a les seves aparicions públiques. Aquesta terra erma és la que hem de cultivar amb l’esforç de tots. Les caixes de cartró o dics queden substituïts per una multitud de persones onejant senyeres que aplaudeixen Artur Mas. Després del congost no trobem un pedregar, sinó un poble cohesionat. Aquella terra erma que vaticina Madrid s’ha convertit en fructífera i ara és la nostra terra, és a dir, la de tots els catalans.

 

· Al principi, Artur Mas apareix completament sol. Cita que el camí l’hem de recórrer tots junts. Per això, a mesura que el vídeo va avançant, hi apareix gent al darrera, que representa ser el poble de Catalunya. D’aquesta manera es farà front comú per contrarestar la campanya anticatalana executada des de Madrid amb la col·laboració d’alguns partits catalans.

 

· La poca claror inicial de l’espot s’ha d’entendre com el començament d’un nou dia. L’escena és l’endemà de les eleccions a trenc d’alba, quan ens hem de posar a treballar. El sol és naixent. És l’inici del camí per recórrer a partir de les passes de Catalunya i amb la voluntat d’un poble.

 

· Pel que fa la música de fons, hi ha un piano desmarcat de la resta de violins que l’acompanyen. Aquest piano flueix de manera tranquil·la i lenta. És un piano en sintonia amb la solitud del ritme de les passes d’Artur Mas. El tempo musical s’accelera quan hi apareixen els colors d’una senyera. Llavors el piano lent del principi toca de forma alegra i amb empenta. La senyera dóna més color a la imatge del vídeo i al tempo de la música.

 

· L'espot és una declaració d’intencions que el programa electoral de CiU no reflecteix. El programa electoral de CiU no menciona EXPLÍCITAMENT i de forma CLARA aconseguir la independència absoluta respecte l’Estat espanyol. I aquest matís té a veure amb el nombre d’estelades que apareixen tant al cartell com a l’espot de campanya i obeeix, com he esmentat anteriorment, a una estratègia política.