Cartells i espots del #25N: PSC

  

Cartell

· Pere Navarro no parteix les aigües del Mar Roig per la meitat com Moisès. Simplement es queda al mig. Entre les dues aigües. Ni fred, ni calor; ni blanc, ni negre; ni centralisme espanyol ni independentisme català: Federalisme, l’alternativa sensata. En aquest cas, el lema parteix d’un judici moral creat a partir de la divisió entre els partits a favor del dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA, SI) i els que no ho estan (PP, C’s). Potser l’eslògan alternativa sensata, utilitzat ja en precampanya, està pensat a partir del rèdit electoral, reflectit a les enquestes, que CiU està administrant amb una imatge sensata d’Artur Mas després de la manifestació de l’11 de setembre.

· Ressalta la paraula federalisme com una manera de demostrar que el PSC, en temps d’esplendor independentista, s’atreveix a defensar sense complexos una redefinició territorial que no és majoritària. Valors com el coratge podria ser una interpretació. En certa manera la intenció és exagerar la integritat dels posicionaments federalistes del PSC. I un petit detall, la paraula decideix escrita al cartell també pretén explicar que el dret a decidir no està limitat exclusivament a un model d’estat independent o a un de centralitzat.   

· Els colors corporatius tenen el seu paper en la comunicació política. El roig històricament s’ha vinculat amb els partits d’esquerra, ja siguin socialdemòcrates, socialistes o comunistes. I el color taronja s’ha associat al centre de l’espectre ideològic. Ni d’esquerres, ni de dretes. La paraula federalisme comença escrita en color vermell i acaba sent  pintada de taronja. La combinació de tots dos colors fa pensar que el PSC busca una imatge més assenyada i sensata.

· Esmenta expressament el nom de Pere Navarro ja que no fa ni un any de la seva elecció com a primer secretari del PSC. Per tant, no és molt conegut encara per la ciutadania. No té molta experiència mediàtica en l’àmbit de la política nacional. Per això necessita que la gent el conegui per millorar la seva notorietat i que es reflecteixi a les enquestes. Un primer pla d’ell mateix és idoni.

· Tampoc és casualitat que el front de la fotografia de Pere Navarro quedi tallat. Possiblement l’efecte buscat és transmetre al votant que el federalisme sempre el tindrà a la ment i no caminarà cap a la deriva d'un dels dos extrems (independentisme català o centralisme espanyol). I que al cap només hi té el seny i actuarà exclusivament en aquesta direcció.

· Incorpora una sol·licitud explícita del vot (Vota socialistes) que apareix al córner inferior esquerra de la fotografia de Pere Navarro. CiU, en canvi, incorpora un petit eslògan: fem-ho possible. A diferència dels socialistes, els convergents ofereixen una voluntat de canvi de marc polític nacional. En altres paraules, el vot servirà per recollir l’esperit de l’11 de setembre (La voluntat del poble) i enfocar el procés d’autodeterminació. Pren un sentit ampli que va més enllà de demanar el vot.

 

Espots

 

· En aquesta ocasió el PSC presenta tres espots diferents. No em centraré detalladament en cada un d’ells, però sí que exposaré els punts més generals que tenen en comú els tres vídeos. Els tres espots volen prioritzar el federalisme com a dret a decidir i també la dimensió social (per exemple, l’educació), situada en un segon pla en aquesta campanya electoral.

 

· Els dos personatges que discuteixen són un representació d’Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho. De fet, els dos extrems que suggereix el PSC. D’una banda, el nacionalisme català i, de l’altra, el nacionalisme espanyol. Per exemple, la persona que interpreta el paper de la líder popular és molt semblant, físicament, a l’Alicia Sánchez Camacho de la realitat.
 

· La confrontació entre els dos personatges que discuteixen descriu clarament dos pols oposats. Davant aquesta polarització, ¿qui es manté al mig? Pere Navarro. La posició cèntrica del candidat expressa el to de la serenitat, la conciliació i l’equidistància: el federalisme, l’alternativa sensata i sense conflictes (recordo que ell no busca confrontació amb cap dels dos personatges figurants).

· La discussió inicial entre Mas i Camacho pren protagonisme, no obstant, de mica en mica, va desapareixent la seva presència i les seves veus. Aquest efecte sonor i visual d’impàs fins a l’aparició de Pere Navarro en primer pla pretén aportar la sensació que la política del futur és deixar de banda les discussions superficials que no aportaran solucions. S’ha de buscar el consens i diàleg entre Catalunya i Espanya, i sobretot, entre les persones.    

· Igual que al cartell apareix a primer pla. Un dels objectius és donar a conèixer Pere Navarro. Aquesta prioritat estimula que el candidat sembli que parli de tu a tu amb el votant mentre explica el missatge i les propostes que vol transmetre. Pere Navarro apareix anunciant el seu nom, projectant un efecte mutu amb l’elector, és a dir, com si Pere Navarro i el votant s’acabin de conèixer. Busca complicitat i sinceritat amb la seva mirada per tractar una cosa seriosa: federalisme.

· El fons blanc de puresa està fet amb tota la intenció. Cap element extern al candidat ha de distorsionar la figura de Pere Navarro. Només ell ha de ser el protagonista. No necessita cap poble al darrera, com l’espot d’Artur Mas, perquè no defensa un estat propi com aclamava la ciutadania l’11 de setembre. A més, la seva figura s’ha de ressaltar per donar-la a conèixer.