Cartells i espots del #25N: CiU

 

 

 

Una altra vegada campanya electoral. No han passat quatre anys, sinó dos. El fracàs del president Artur Mas amb el “pacte fiscal” i la força de l’11 de setembre han ocasionat les eleccions anticipades del #25N. La qüestió fonamental d’aquesta campanya és el debat nacional i les relacions entre Catalunya i Espanya. Aquests dies estaran plens de rituals i parafernàlies polítiques dins una campanya electoral diferent a les viscudes anteriorment.

 

No pretenc articular una discussió entorn la funció i la utilitat de les campanyes electorals. Ja vaig escriure l’article Darrera una campanya electoral en referència a aquest tema. L’objectiu és realitzar una descripció global d’alguns elements presents als cartells i espots electorals que els partits polítics utilitzaran durant aquesta campanya, tinguin o no representació parlamentària. Durant els propers dies de campanya aniré penjant gradualment els diferents cartells i espots seguint un ordre determinat pel pes que cada partit té al Parlament. Poso de manifest, des de bon començament, que molts elements s’escaparan de l’anàlisi, però intentaré que els principals trets hi estiguin reflectits.  

 

 

 

 

Cartell

 

· El debat d’aquestes eleccions és identitari. La dimensió social també és important però ha quedat relegada a un segon pla, i aquest fet ha afavorit immensament el partit del Govern, CiU, que ha vist com les retallades no causen, de moment, cap daltabaix a les enquestes. El lema de la federació és La voluntat d’un poble. Té un caire estrictament identitari i respon a la lògica del dret a decidir fonamentat en la voluntat popular i l’esperit de la Diada Nacional (#11s2012).

 

· CiU deixa d’utilitzar la paraula Catalunya, que havia estat present a tots els seus lemes de campanya en unes eleccions catalanes.

 

· El cartell incorpora unes tímides estelades, quasi amagades darrera del candidat Artur Mas, enmig d’un mar de senyeres. La federació frega la majoria absoluta a les enquestes i això té un preu: el preu de la moderació. El cost és no incorporar més estelades dins el cartell per tal de no perdre vots en l’electorat més conservador i menys nacionalista de la federació. La imatge moderada i assenyada del President no es pot veure afeblida en aquestes eleccions històriques posant més estelades al fons del cartell electoral.

 

 

 

· La controvèrsia del cartell és el retrat bíblic d’Artur Mas. L’opinió pública i les xarxes socials l’han comparat amb Moisès i la partició de les aigües del Mar Roig. Artur Mas s’erigeix com el gran líder i “salvador de la pàtria” amb els braços estesos i un poble de fons que el segueix amb senyeres. Visualment, és el poble qui està al darrera del candidat, no al revés. D’acord que Artur Mas tindrà un gran majoria després de les eleccions, potser absoluta, però tenint en compte l’esperit de l’11 de setembre, el poble és qui hauria d’anar al davant. Es tracta d’un cartell que recorre a l’heroïcitat individual del candidat. Potser un error si partim de la base que la classe política, abans de l’11 de setembre, sempre ha estat a una distància enrere de la voluntat del carrer. És més, ha estat la societat civil qui ha fet replantejar el full de ruta per a Catalunya als nostres representants polítics.

 

· Un altre detall del cartell és la salutació d’Artur Mas amb els dos braços ben oberts i saludant només amb els quatre dits. Simbòlicament, representen les quatre barres de la senyera. Però és una instantània calcada al dia que Artur Mas va tornar de Madrid de la reunió amb Mariano Rajoy sobre el “pacte fiscal”. Va tornar amb les mans buides i evidentment no li va quedar cap altre remei que recórrer al patriotisme tàctil i saludar d’aquesta manera a la multitud que l’esperava a la plaça Sant Jaume.

 

 

Espot

 

 

 

 

· Amb una perspectiva general, Artur Mas apareix a un lloc desconegut que no identifiquem. No hi surt un paisatge que podem ubicar geogràficament. És un escenari abstracte. Hi ha unes caixes de cartró apilonades o uns dics cúbics desordenats al darrera d’Artur Mas. Si són caixes de cartró el significat està clar: algú està de trasllat, és a dir, marxa d’un lloc (Espanya) per instal·lar-se a un altre (Catalunya) on construeix una llar nova. Tant si són caixes de cartró com dics, són la il·lustració gràfica d’Un camí on encara no hi ha res decidit que Artur Mas menciona al vídeo. La qüestió és que sembla un escenari derruït i per construir. Possiblement són les estructures d’estat per configurar i decidir. El desordre d’aquests elements de fons representen l’escenari polític actual basat en el setge polític espanyol sobre Catalunya.

 

· Aquestes caixes de cartró o dics també es poden identificar amb una terra erma, o bé es refereixen al congost que tant Artur Mas com Jordi Pujol han anomenat alguna vegada a les seves aparicions públiques. Aquesta terra erma és la que hem de cultivar amb l’esforç de tots. Les caixes de cartró o dics queden substituïts per una multitud de persones onejant senyeres que aplaudeixen Artur Mas. Després del congost no trobem un pedregar, sinó un poble cohesionat. Aquella terra erma que vaticina Madrid s’ha convertit en fructífera i ara és la nostra terra, és a dir, la de tots els catalans.

 

· Al principi, Artur Mas apareix completament sol. Cita que el camí l’hem de recórrer tots junts. Per això, a mesura que el vídeo va avançant, hi apareix gent al darrera, que representa ser el poble de Catalunya. D’aquesta manera es farà front comú per contrarestar la campanya anticatalana executada des de Madrid amb la col·laboració d’alguns partits catalans.

 

· La poca claror inicial de l’espot s’ha d’entendre com el començament d’un nou dia. L’escena és l’endemà de les eleccions a trenc d’alba, quan ens hem de posar a treballar. El sol és naixent. És l’inici del camí per recórrer a partir de les passes de Catalunya i amb la voluntat d’un poble.

 

· Pel que fa la música de fons, hi ha un piano desmarcat de la resta de violins que l’acompanyen. Aquest piano flueix de manera tranquil·la i lenta. És un piano en sintonia amb la solitud del ritme de les passes d’Artur Mas. El tempo musical s’accelera quan hi apareixen els colors d’una senyera. Llavors el piano lent del principi toca de forma alegra i amb empenta. La senyera dóna més color a la imatge del vídeo i al tempo de la música.

 

· L'espot és una declaració d’intencions que el programa electoral de CiU no reflecteix. El programa electoral de CiU no menciona EXPLÍCITAMENT i de forma CLARA aconseguir la independència absoluta respecte l’Estat espanyol. I aquest matís té a veure amb el nombre d’estelades que apareixen tant al cartell com a l’espot de campanya i obeeix, com he esmentat anteriorment, a una estratègia política.