Cartells i espots del #25N: ICV-EUiA

 

 

Cartell
  
· Segueix el mateix patró que el cartell de campanya de les passades eleccions catalanes. Un cartell en blanc i negre del candidat. Dues diferències: 
 

1)  La imatge de Joan Herrera és més propera, en primer pla i bastant de perfil. El cartell per a les eleccions catalanes del 2010 mostrava una fotografia frontal de Joan Herrera fins als genolls.

 

2)  El lema I tant si podem no queda ressaltat en color verd. A les eleccions del 2010 el lema Verd esperança, solucions d’esquerra apareixia al mig del cartell amb el fons verd.

 

 

· Els colors blanc i negre del cartell ressalten el logotip de la formació política en color verd corporatiu. D’aquesta manera s’ha deixat de ressaltar el lema per remarcar el logotip. En part, també prioritza la marca política enfront del candidat.

 

· Si Artur Mas es comparava amb Moisès, la imatge pensativa de Joan Herrera és semblant a la d’un filòsof grec. Potser Aristòtil?

· El ulls del candidat estan lleugerament inclinats en direcció ascendent i mirant l’horitzó. Imagina com hauria de ser el dret a decidir que la societat catalana ha d’exercir. Però un dret a decidir més enfocat en l’eix social que en el nacional.    

· El lema reafirma, per si ningú li havia quedat clar, la voluntat del poble català a decidir: I tant si podem!. Respon al context de negació absoluta del dret a decidir per part de l’Estat espanyol i altres poders fàctics.

· El lema incorpora dos petits eslògans per reforçar-lo: Dret a decidir sí. Drets socials també!. Acaba en signe d’exclamació perquè en aquestes eleccions no està en joc només les relacions entre Catalunya i Espanya, sinó el futur en polítiques i drets socials.  

· Incorpora referències a les xarxes socials d’ICV-EUiA (Twitter i Facebook) així com el web des d’on es pot seguir la campanya del candidat.

 

Espot

 

· Amb la mirada frontal a la càmara Joan Herrera intenta establir una relació directa amb el votant. Aquesta relació també és present als espots electorals del PSC.

· El color blanc, molt utilitzat aquesta campanya pels partits, i l’aparició en solitari del candidat assegut a una cadira posa de rellevància el què està en joc en aquestes eleccions. Ho expressa amb sinceritat i d’una manera seriosa per accentuar el caràcter important de les eleccions.

· El discurs està centrat en aspectes socials, bàsicament en aquells àmbits que han patit més les retallades del govern de CiU: salut i educació.

· El candidat contrasta la seva opinió amb el discurs i propostes conservadores que s’han adoptat fins ara. Considera que la conjuntura econòmica actual no és una crisi sinó una estafa, o bé que no creu en rescatar els bancs i no ajudar les persones. S’ha de distanciar al màxim d’altres propostes polítiques més properes a l’statu quo.

· L’espot només menciona el dret a decidir al final. Es tracta d’un fet bastant excepcional ja que la resta d’espots que s’han analitzat (CiU, PSC i PP) han remarcat molt el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions. I han posat èmfasi a la qüestió nacional. En canvi, ICV-EUiA només fa un petit apunt al final de l’espot sobre aquest assumpte: [...] Per cert, tenim tot el dret a decidir.

· En cap moment el candidat manifesta el seu posicionament sobre l’exercici del dret a decidir. Ni rastre de mots com federalisme, independència, Catalunya, etc. Cal dir que tampoc ha declarat públicament durant aquesta campanya la seva preferència ni la de la formació política. Cal dir que tradicionalment ICV-EUiA ha defensat posicions federals amb l’Estat espanyol. I en el cas d’un referèndum?