Cartells i espots del #25N: PP

 

 

Cartell

· Globalment no fuig de la composició tradicional dels cartells electorals. Una fotografia amb la cara de la candidata amb el lema de campanya sota la seva fotografia. A diferència de Pere Navarro, la fotografia té només una extensió de mitja pàgina i està situada a la part superior del cartell. En canvi, el retrat del candidat socialista ocupa dos terços de l’espai i està ubicat més aviat a la part inferior del cartell.  

· En contrast amb el cartell del PSC hi ha dos aspectes a remarcar. D’una banda, la fotografia d’Alicia Sánchez Camacho està feta des d’una perspectiva més allunyada que la de Pere Navarro. Aquest propòsit està estretament lligat amb els agressius trets bucodentals  de la candidata. De l’altra, el lema està posicionat sobre el color corporatiu del PP (el PSC utilitza un fons blanc). El color blau cel del partit afavoreix que el logotip pugui aparèixer al cartell de forma natural sense considerar-se forçat. Per tant, dóna més facilitat al votant desorientat a identificar el lema i el partit al qual pertany el cartell.

 

· Una anècdota: la senyera al logotip del PP. Mai anteriorment els populars havien incorporat una senyera al seu logotip. I un altre detall, és la primera campanya electoral que el Partit Popular de Catalunya canvia el nom per anomenar-se Partit Popular Català. Aquestes dues modificacions al logotip van tenir lloc després del congrés que celebraren a la primavera.

· El lema Catalunya sí, España también té un doble propòsit. En primer lloc, deixar clar l’hipotètic doble sentiment que comparteix el PP quant a la qüestió nacional: l’espanyol i el català. Es pot ser català i espanyol alhora. A més és una clara defensa d’una Catalunya dins una Espanya unitària. En segon lloc, el lema és bilingüe per una raó estratègica del vot. El PP representa el nacionalisme espanyol pur i dur, però al mateix temps sap que ha de suavitzar el to per conservar aquells electors que podrien optar per votar el PSC o Ciutadans. Des de la irrupció de C’s a les eleccions al Parlament del 2006, els populars han exagerat exponencialment el bilingüisme en els seus discursos, és a dir, han fet ús de la llengua castellana molt més sovint. Una característica de Ciutadans és que han nascut amb aquest bilingüisme i el PP l’ha hagut d’adaptar estratègicament.

 · La senyera catalana amb el dors de la bandera espanyola situada sota el lema, reforça aquesta idea del doble sentit de pertinença a Espanya i Catalunya explicat al punt anterior.

· El nom de la candidata figura al córner superior dret de la fotografia. Aquesta decisió respon a una qüestió del grau de coneixement del candidat. CiU no va emprar aquest recurs perquè Artur Mas ha estat candidat de la federació des de les eleccions catalanes del 2003. De fet, és el polític més conegut per la societat catalana. Alícia Sánchez Camacho és candidata del PP des dels comicis al Parlament del 2010. Cal recordar que el candidat popular a les eleccions del 2006 encara era Josep Piqué. I en el cas d’ERC, les raons són pràcticament les mateixes. Oriol Junqueras va ser elegit president del partit fa poc més d’un any i es presenta per primera vegada a unes eleccions catalanes encapçalant la llista republicana.     

 

Espot

 

 

 

· L’espot entén perfectament el tema sobre el qual gira aquesta campanya electoral (el fet nacional) fidelitzant el paper que ha de seguir el PP.

· La forma còmica en la qual s’ambienta l’espot no és casualitat. El vídeo realitza un símil amb una sèrie de dibuixos animats. En certa manera el vídeo busca ridiculitzar el debat sobiranista amb l’objectiu d’expressar el caràcter infantil del nacionalisme català. És semblant a una sàtira política. Els colors blanc i negre de l’espot ajuden a interpretar l’escenari fosc, terrorífic i totalitzant d’una Catalunya independent.  

· El PP a Catalunya és una sucursal del nacionalisme espanyol i conservador de Madrid. Té un discurs clarament d’atac directa contra el catalanisme en general. Les instruccions que ha rebut des de Madrid per desenvolupar la campanya de la por les ha aplicat com marcava el guió. La política-ficció que exposa a l’espot descriu el pitjor dels escenaris possibles l’endemà de la independència. Sap que el suport a la independència l’11 de setembre va deixar de ser latent per convertir-se en un fet del tot visible.  

· El color blanc inicial del vídeo pren un significat diferent de l’espot electoral del PSC, per exemple. Els populars pinten un fons blanc darrera una bandera estelada i amb el text El primer dia de la Independència de Catalunya per advertir el receptor del què pot succeir en un hipotètic estat independent: el malson de l’independentisme. Però bàsicament el color blanc és per transmetre la idea que darrera del símbol independentista no hi ha res. És buit. Traduït en el terreny polític: no hi ha fonament jurídic per separar-se d'Espanya.

· Es posa de manifest l’actitud d’un nacionalisme ètnic del segle XIX. El PP ha de posar en contradicció els catalans i catalanes que tenen un cognom d’arrel castellana per fer-los dubtar sobre una suposada catalanització per part de l’administració del nou estat independent. Bé, quelcom semblant, però a l’inversa, a les declaracions del ministre Wer: espanyolitzar els alumnes catalans.